BADANOTIS
Instagram Twitter Google + Facebook Youtube Goear RSS
Jueves
29 de Junio de 2017
Web de noticias de Badalona
y Sant Adrià



 

 

La il·lustració m'ajuda a fer volar la imaginació

Em trobo amb la Roser Vilagran en una cafeteria de Badalona. El motiu? Aprofundir en el seu primer llibre publicat, un conte 'L'Anastasi i el Dimoni' sobre les Festes de Maig i la Cremada el Dimoni. Un conte que va començar com un joc amb els seus fills, l'Aran i en Nil. La Roser Vilagran, és publicista de professió i gran amant de les festes tradicionals de Badalona, una passió que ha transmès als seus fills; amb ells i la seva parella han seguit fins i tot, als Gegants de Badalona més enllà de la seva ciutat, i mai han faltat a cap cita de les Festes de Maig, entre elles, la Cremada del Dimoni. La primera vegada que la seva filla va veure cremar el dimoni va plorar en veure-ho caure; temps després va fer la pregunta que segurament molts nens i nenes han fet als seus pares: "Mamà, i per què cremem el Dimoni?" A partir d'aquí neix el conte 'L'Anastasi i el Dimoni' un conte que dóna una possible explicació del perquè a Badalona se celebren les Festes de Maig i la Cremada del Dimoni. Un conte inventat que s'allunya de la llegenda tradicional badalonina sobre el seu copatró, Sant Anastasi, però que intenta donar una explicació satisfactòria als infants i del qual parlem aquesta setmana amb la seva autora. Parlar amb ella és tot un luxe, estaries escoltant-la hores i hores... Els seus ulls brillen emocionats quan parla del llibre i sempre li acompanya un somriure. Em trobo una dona tot terreny.

Roser, de quin barri ets?


Actualment visc amb la meva parella i els meus fills a Casagemes. Però vaig néixer a Sant Crist. De petiteta em vaig traslladar al Centre amb els meus pares, tot i que amb la meva àvia recordo moltes estones passejant per Sant Crist, explicant-me històries del barri... i ara visc a Casagemes.

Ets publicista però sempre havies volgut dedicar-te a això?

Jo sempre havia volgut fer Belles Arts. Però a l'any previ a la selectivitat vaig canviar de rumb. Vaig pensar que era molt difícil guanyar-te la vida amb això i vaig estudiar i llicenciar-me primer en Comunicació Audiovisual i després en Publicitat. Vaig treballar en un diari com a cap de maquetació i disseny i ara treballo a una Agència de publicitat, cosa que m'agrada molt.

Què significa per a tu el món de la il·lustració?

M'ajuda molt a desconnectar, a fer volar la imaginació. Ho faig a la nit quan els nens s'han adormit, al metro... A vegades m'animo massa i passen hores i hores sense que me m'adoni (riu) Suposo que ens passa a totes quan fem algo que ens agrada molt.

Roser, actualment estàs donant a conèixer el teu primer llibre, 'L'Anastasi i el Dimoni' com va sorgir la idea?

Realment l'he fet perquè jo tinc dos nens, l'Aran que té cinc anys i en Nil que en té 2. Nosaltres sempre hem participat molt en les festes majors de la ciutat; per exemple, hem perseguit als Gegants de Badalona fins a Mataró! (riu). A l'Aran li agraden molt aquestes festes i el primer any que vam veure amb ella les Festes de Maig, va aguantar tot, els balls, el Castell de focs, els diables, els trabucaires... I en la Nit de la Cremada, quan va començar a caure la figura del dimoni se'ns va posar a plorar i és clar, vam marxar!. I el segon any ja va ser capaç de dir-me: "Però mamà, per què el cremem?" Em vaig adonar que els nens ho viuen amb molta intensitat, vull dir aquesta festa. Són dies en els quals visiten, dia si, dia també al Dimoni a la Rambla, i no entenen per què després es crema. I va ser el motiu de dir, mira vaig a buscar-lo i així tinc arguments per explicar-li. I em vaig trobar, primer que hi havia dues versions de la llegenda de Sant Anastasi i, després, que no eren molt adients per a nens tan petits. Com si es tractés d'un joc, vaig imaginar a poc a poc una història per a ells, que els anava explicant cada nit abans d'anar-se a dormir.

Així va néixer la idea. De què ens parla el conte? Com has tractat la temàtica?

El vaig començar a fer per a casa, per jugar amb els nens, i el que vaig fer va ser agafar personatges ficticis, barrejats amb personatges reals i tot junt ubicat a Badalona, i tot amb una miqueta d'influència de llegendes catalanes. En essència el conte està molt basat o influenciat pel Pont del Diable; en aquest cas, el conte narra com l'Anastasi, un nen badaloní utilitza l'enginy per aconseguir que els diables i el dimoni construeixen una parròquia per a la ciutat i marxessin de Badalona per no tornar mai més. Entre els personatges surt per exemple el Baró de Maldà, que si és un personatge real, un escriptor que transcrivia vivències en la seva època i que, com a personatge, em serveix per començar el llibre i explicar la llegenda de Badalona.

Basat en aquesta essència, tot és inventat, però amb petites incursions a la realitat, com carrers, localitzacions com poden ser, des del carrer de Dalt al qual li he posat el nom que tenia abans, carrer de la Mongia, per als avis i àvies que puguin llegir el llibre als néts, fins a la plaça de la Constitució on estava antigament l'Ajuntament; també la capella de Sant Crist de Can Cabanyes per on jo passava sempre amb la meva àvia... Vaig trobar que era allò que necessitaven els nens i que també podia agradar molt als no tan petits.

Com va ser el moment de posar-te a plasmar en un llibre allò que va començar com un joc amb els teus nens?

Em sentia còmoda fent les il·lustracions, és allò que m'apassiona. Els meus nens em feien veure allò que els agradava i allò que no i la història prenia forma. Pel tema de trobar l'essència de la història vaig contactar amb l'escriptor badaloní Joan Soler i Amigó. No el coneixia personalment, per això no sabia si respondria el meu missatge, però em vaig trobar una persona que em va obrir les portes de bat a bat, es va implicar en cada pas i m'ha acompanyat en un dels projectes més importants de la meva vida, ha estat part important del meu viatge.

És la primera persona que va llegir el teu llibre?

Sí. Després dels meus fills és clar i la meva família. També em va ajudar altre escriptor badaloní, en Ricard Biel. Vaig contactar amb ell perquè és un escriptor que m'agrada perquè redacta d'una manera molt pulcra, molt neta, curosa, i vaig pensar que em podria ajudar en l'estil. Em va agradar la seva resposta molt realista. Quan li vaig deixar el missatge explicant que necessitava un cop de mà en el meu primer llibre, em va deixar un missatge molt directe que em va fer pensar: Si et vols dedicar a l'escriptura per guanyar diners, oblida't, però si ho fas perquè et surt del cor, truca'm'. Li vaig explicar que ho feia pels meus nens i des de llavors també m'ha ajudat moltíssim.

En aquests primers passos del llibre has trobat bona acollida....

Sí! En l'àmbit cultural i d'entitats... Badalona és un 10! A tothom amb el que he contactat per què em donés un cop de mà o també me'l critiqués, donés les seves opinions, ho ha fet encantada. Tinc sols bones paraules per a ells, les entitats de cultura tradicional catalana de Badalona m'han ajudat molt. A la part final del llibre hi ha una menció per a elles. El conte acaba amb informació de les entitats que fan possible les Festes de Maig. També ha estat per a què els nens i nenes coneguin qui hi ha al darrere. Quan tens fills trobar entitats que de manera voluntària munten tot això fins i tot quan no tenen subvenció es converteixen per a tu en herois! Per tant, estic molt contenta de què a les entitats els hagi agradat, significa molt per a mi.

Com ha estat el camí per poder publicar-lo?

Complicat pel que fa a les qüestions burocràtiques, més del que em pensava. Però com era allò que em sortia del cor i em feia tanta il·lusió... que tirava endavant amb tot. M'ho he autoeditat, donat que d'aquesta manera ho feia com jo volia, quan jo volia i ho distribuïa com jo volia també. A més al ser un llibre tan local, feia més complicat buscar editorial que apostés per la idea. M'he fet càrrec de totes les despeses, si les recupero bé, i si no, han estat destinades per a una cosa important a la meva vida, a la dels meus fills i espero que a la d'aquelles persones que el puguin tenir... Espero que altres nens i nens arriben a estimar-se'l i fer-se'l seu, com ho han fet l'Aran i en Nil.

Ets dona treballadora, amb dos fills i has tingut temps per aquest llibre, com t'organitzes?

Corrent a tot arreu! Diu entre riures. Trec temps d'on no hi ha. Aprofito per exemple el trajecte el metro de casa a la feina, Ni t'imagines el que es pot fer al metro! Jo fins i tot he arribat a cosir! També tinc l'ajuda de la meva parella i dels meus pares. M'agrada moltíssim ser mare i passar molts moments amb els meus fills per això, per a ells, trec temps d'on no hi ha. Compartir amb ells tot, veure'ls créixer és apassionant.

Què van dir els teus fills quan van veure el llibre?

El Nil encara és molt petit. L'Aran està molt il·lusionada, a més com surt ella amb el seu germà a la dedicatòria, com no podia ser d'altra manera perquè sense ells no hi hauria llibre, està molt contenta. Tant que tal com va arribar el llibre a casa va ser complicat mantenir-lo en secret donat que volia portar-lo a l'escola!

On podrem trobar el llibre?

De moment a llibreries com Saltamartí, El Full, altres de Llefià... Estic trepitjant-me diferents barris per donar-lo a conèixer, però es pot consultar a la web o posar-se en contacte amb mi.

A les entrevistes de 'Amb mirada de dona' demanem que ens digueu una frase que us agradi, la teva és 'Si no és veritat és ben trobat', per què aquesta?

La vaig trobar en el llibre de Joan Soler i Amigó, 'Maig major', i em va agradar, la vaig apuntar i la porto amb mi.

Projectes de futur?

De moment estic molt implicada en donar a conèixer-lo. Però no tinc intenció de què aquest llibre sigui l’últim.

Tota la informació del llibre en http://www.elcontedelanastasi.cat/

Una entrevista de Clara Bayo.


Aviso Legal  -  Política de Privacidad  -  Contacto

La 'b' estilizada es un diseño de Manuel Esteban - Badanotis© 2009 - 2017 - Contacto webmaster