BADANOTIS
Instagram Twitter Google + Facebook Youtube Goear RSS
Martes
28 de Marzo de 2017
Web de noticias de Badalona
y Sant Adrià



 

 

Em relaxa molt cosir. Imaginar dissenys...

L'Anna Funes és una dona jove, de Badalona i amb dos fills, La Daniela i en Nico de tres i dos anys respectivament. És una de les tantes persones a les quals la crisi ha esquitxat d'a prop. A ella i la seva parella Hèctor, tot just quan va néixer la seva filla. Va passar d'una feina estable amb horaris fixos a haver de reinventar-se completament. Una bonica tradició, que en la seva família, va passar de mares a filles, li ha donat la força per començar un projecte, que ha canviat la seva vida completament i al qual li ha posat passió, energia i molta il·lusió. T'ho expliquem de seguida. Ens acompanyes?

Primer de tot Anna, com recordes la teva infància?


Vaig néixer a la clínica de El Carme com tants badalonins i badalonines. Sóc de Llefià de tota la vida malgrat que actualment visc a Arenys de Mar. Els meus avis vivien al carrer de Rivero, al costat de la plaça del Sol, plaça on passava moltes estones passejant ijugant amb els meus avis. He anat a l'escola Minguella i a la Cultural. Estic molt vinculada a Badalona.

Què responies de petita quan et preguntaven què volies ser de major?

(Riu) Doncs, el meus pares sempre m'expliquen que jo deia que no volia estudiar! Però després vaig fer administratiu, tinc titulació d'Auxiliar Administrativa i cursos de programació. He treballat durant molts anys de dependenta i durant vint anys a l'ICS, fins que va néixer la Daniela que em van fer fora.

Just quan va néixer la teva filla?

Si, sortia de donar a llum i em van trucar de la feina. Em va dir el meu marit que tenia una trucada de l'ambulatori on treballava i em vaig quedar molt sorpresa. Ni m'ho imaginava. Tants anys treballant i en el moment que més necessitava la feina em van fer fora. Va ser un pal molt gran.

Va ser quan la teva vida va fer un gir...

Exacte. M'havia quedat a l'atur i vaig pensar que en lloc de tirar la tovallola, tal com estaven les coses havia d'agafar les regnes i fer algo. La meva mare m'havia ensenyat a fer mitja i em va dir. "I per què no et dediques a això?" A partir d'aquí es va engegar la maquinària...

Va ser la teva mare la que et va ensenyar a fer mitja. De molt petita?

Sí. I a ella li va ensenyar la seva mare. És com una tradició que s'ha passat de mares a filles. De fet la meva filla, la Daniela, a punt de fer els tres anyets, ja té les seves agulles (riu) de joguina, és clar, però ja les agafa i fa com nosaltres. A mi de petita em va ensenyar a fer ganxet i feia els típics draps de cuina i cosetes a petita escala.

I què va ser allò que vas fer primer?

Quan la meva mare em va animar a dedicar-me a aquest món, vaig fer ganxet, després vaig passar al punt de creu i així, ajudada i assessorada per la meva mare vaig començar a conèixer tots els tipus de punt que hi ha, com combinar uns amb altres... El primer que vaig fer va ser per a la Daniela, va ser un vestit paraula d'honor amb tirants en ras amb gran llaç -L'Anna ho porta amb ella, ho treu de la seva borsa i ho estén sobre la taula amb molt afecte. Amb tendresa m'explica com ho va elaborar, com va ser la mateixa Daniela qui va escollir els colors, li va fer posar una butxaca i així va teixir la seva primera història- Aquest no està a la venda. Ho tinc de record.

És amb els teus fills amb els quals et bases per fer els dissenys?

I ajudada per la meva mare. Ella m'assessora. Sense ella no estaria amb aquest projecte. Em va animar molt. Però sí, els meus fills tenen un fons d'armari replet de coses fetes a mà. També faig barrets, bufandes i complements per a dones, vestits per a nens i nenes d'entre 3 i 4 anys i ara estic pensant a fer algun complement també dirigit als homes.

I com va ser aquest pas d'engegar un projecte de roba feta a mà? Com vas fer aquest pas de fer-lo per als teus fills a dedicar-te professionalment?

Doncs a poc a poc. Vaig preguntar a una dona que vaig conèixer en una fira en Mataró. Em va explicar que tràmits fer i em vaig posar mans a l'obra, sense perdre ni un minut. A partir d'aquí trepitjant molts carrers, moltes ciutats, moltes fires, preguntant als artesans que s'hi dediquen, als Ajuntaments, organitzacions de fires, el boca-orella i trucar a moltes portes sense desanimar-se. M'he trepitjat molts municipis i m'agradaria participar en Badalona, és la meva ciutat i encara no he pogut, tot i que porto un any intentant-lo. Espero molt aviat estrenar-me a la meva ciutat!

Vas canviar d'una feina amb horari fix a una feina totalment diferent... Com ha estat el canvi?

Com li poso molta il·lusió i ganes i m'apassiona cosir tot i que sí que és un gran canvi, m'he adaptat bé. És altre món. Has d'anar d'una ciutat a d'altra, per exemple estic a Mataró en la fira que fan dos diumenges al mes, també al juny serem a Altafulla i allà on facin fires; ara per exemple seré a Vilassar durant un Aplec de Sardanes. És cansat i molt dur però al que algo vol algo li costa i a més també coneixes molta gent, molts projectes engrescadors i qui sap si algun dia tot això em porta a obrir una botiga...

Per cert, a aquest projecte l'has anomenat P.U. Per què aquestes sigles?

(Riu) M'ho pregunta molta gent. Es pensen que són les inicials d'algú però no. La història està relacionada amb els meus fills. La Daniela sempre, quan era més petita deia 'el PU, el PU'. No sabíem que era, fins que un dia li vam preguntar i ens va portar el xumet! Al xumet li deia el Pu. Després en Nico va començar a anomenar-lo també així. Així que quan estava buscant un nom per al projecte, el meu marit em va dir: "i si li poses PU?" I així va quedar, en referència a aquestes paraules dels nostres més petits que ens fan treure un somriure!

Ets mare i et dediques a anar de fira en fira amb peces de roba que fas a mà. De manera totalment artesanal. D'on treus el temps?

Aprofito les migdiades dels meus nens i quan se'n van a dormir a la nit. És quan em poso a cosir, a treballar i a fer les coses que m'han demanat per qualsevol encàrrec. Cada fira és un món. S'ha de tenir a més stock per vendre i li has de dedicar moltes hores. Tinc una família molt unida, i a la meva parella, Héctor.

Què és el que més t'agrada d'aquesta feina?

Em relaxa molt cosir. Imaginar dissenys, colors, conèixer gent...

Abans comentaves que ara vius a Arenys... Trobes a faltar Badalona?

Molt. L'enyoro molt. És una ciutat que m'encanta, la seva platja... Buscant pis vàrem acabar a Arenys, que és una ciutat també molt maca on he conegut gent molt maca també... Però clar, tota la vida a Badalona fa que la trobis a faltar molt. Dia sí, dia també torno a Badalona. 

Per cert, a banda de les fires et podem trobar amb les noves tecnologies...

Estic preparant pàgina web. De moment estic molt activa a la pàgina de Facebook des d'on es poden posar amb mi i demanar encàrrec.

 

Una entrevista de Clara Bayo.


Aviso Legal  -  Política de Privacidad  -  Contacto

La 'b' estilizada es un diseño de Manuel Esteban - Badanotis© 2009 - 2017 - Contacto webmaster