BADANOTIS
Instagram Twitter Google + Facebook Youtube Goear RSS
Miércoles
23 de Agosto de 2017
Web de noticias de Badalona
y Sant Adrià



 

 

La fotografia és la meva vida

Conec a l'Anna Roig arran de la seva exposició 'Poullain Femmes'. Va estar un temps al centre cívic Dalt la Vila i tot seguit la vam trobar al Centre de Recursos i Assessorament per les Dones (CRAD). Des del primer moment que vaig escoltar de què tractava el seu projecte fotogràfic traslladat a aquesta mostra em va entrar la curiositat. Com serà l'Anna? Per què va triar aquest tema? Com treballa les fotografies? El CRAD, de fet, va oferir fa uns dies l'oportunitat de repassar la seva obra, el seu perfil i no vaig dubtar ni un moment en apropar-me. Amb l'Anna vaig parlar minuts abans de la presentació. Em vaig trobar una dona molt jove, apassionada per la moda i per la fotografia.

Primer de tot Anna, explica'ns de què tracta el teu projecte Poullain Femmes?


Es tracta d'una exposició enfocada a la dona. A com d'alguna manera en els anys 60 es va forjar tota una reivindicació enfocada al dret de la dona. Diferents dones es van unir per lluitar plegades i reivindicar així els seus drets, la seva llibertat.

Per què aquesta temàtica?

Vaig trobar un escriptor que em va interessar molt que es diu Poullain de la Barre i que era feminista. D'ell són unes paraules que enceten aquesta exposició i que em van sorprendre molt per l'època en la qual les va dir i per com defensava a l'individu i en concret a la dona. Poullain de la Barre va dir: "Tot el que ha estat escrit per homes sobre les dones és sospitós, ja que ells són al mateix temps jutge i part". A partir de tot un estudi vaig voler per una banda reflexionar sobre aquesta qüestió i a la vegada fer un homenatge a les dones que van lluitar per defensar els seus drets. Va ser una etapa autoritària en la qual les dones van reivindicar i van exigir un canvi en la seva forma de vida i, també, en la seva pròpia estètica.

I com ho has traslladat a les fotografies?


Els estilismes i colors vius que he utilitzat així com una progressió de les dones de les fotografies que passen de l'estàtic a la sensació de moviment, han estat recursos i tècniques utilitzades per recalcar, que una dona pot ser independent. Buscava la llum natural, amb dones joves i estilismes molt vius, amb un missatge que potser no són tan directes com seria representar una dona guerrera però que senzillament mostren a la dona independent.

Ets graduada en disseny gràfic per l'Escola Pau Gargallo i diplomada en Màster de Fotografia i Disseny per la Universitat ELISAVA de Barcelona. Com ha estat la teva experiència a la Pau Gargallo? 

A Badalona tenim una molt bona escola bressol de grans artistes com és la Pau Gargallo. És una experiència molt maca que em va agradar molt.

I com vas dirigir la teva carrera professional cap a la fotografia?

Vaig estudiar gràfica publicitària i en acabar sabia que m'agradava molt el món de l'art però no sabia cap a on enfocar-lo. Com que des de sempre m'ha encantat la fotografia vaig dir: per què no?, i em vaig apuntar al màster per acabar de formar-me. Al principi em feia por donat que era com la meva afició i temia que si em dedicava a això com a professió em cansés d'això o l'acabés detestant però tot al contrari. Se m'ha obert tot un món d'oportunitats i ara m'apassiona. Sincerament m'ha donat la vida.

En general, com treballes la teva fotografia?

A banda de la tècnica que he assolit amb la carrera i la formació que m'ha servit molt, en els meus projectes treballo molt per instint. Per exemple no dibuixo abans les imatges com les vull sinó que les tinc al cap i quan és el moment de posar a les models, de buscar enquadres i llums em deixo emportar pel moment i com ho veig. A més sempre m'agada que darrere de cada fotografia i projecte hagi missatge, digui algo.

És una mica el teu segell personal...

Pot ser sí.

Per què t'agrada la fotografia? 


Transmeto la meva forma de veure el món. Senzillesa, delicadesa.

Què significa per a tu la fotografia?

És la meva vida. M'aixeco pensant en fotografia, em vaig a dormir pensant en fotografia, estic mirant una pel·lícula i se'm va la ment a analitzar la direcció artística (riu) és la meva vida.

Treballes d'això?

Sí. Sóc freelance. Treballo per projectes. I a més a més col·laboro en una revista que es diu METAL Magazine.

Poullain Femmes però no és la teva primera mostra...

No. Abans però per exemple vaig tenir l'oportunitat d'exposar a la Fundació Vila Casas de Barcelona una sèrie que es deia 'La Fragilité'. És una sèrie autoretrat que representa la fragilitat de l'ésser humà junt la sensibilitat de l'espai. A banda també he fet algunes exposicions col·lectives m'han seleccionat per a una altra també a Vila Casas.

Un somni complert?

De moment sí. Una experiència molt maca que espero que duri molt. Ara tinc claríssim que de la fotografia no em vull marxar.

Més sobre l'Anna Roig AQUÍ

Notícia relacionada

El CRAD Badalona viu una tarda amb la fotògrafa Anna Roig 
Un acte íntim en el qual ha explicat el seu projecte 'Poullain femmes' 

Una entrevista de Clara Bayo.


Aviso Legal  -  Política de Privacidad  -  Contacto

La 'b' estilizada es un diseño de Manuel Esteban - Badanotis© 2009 - 2017 - Contacto webmaster