BADANOTIS
Instagram Twitter Google + Facebook Youtube Goear RSS
Miércoles
15 de Julio de 2020
Web de noticias de Badalona
y Sant Adrià



'Jo, almogàver', de l'adrianenc Xavier Royo
"De sempre he estat un enamorat de la història. Un enamorat de les particularitats de la història de Catalunya. Tenim una història molt rica i tinc la idea de plasmar-ho a través de la literatura per divulgar-la, fer-la arribar"
Clara Bayo - 22/04/2015 11:41

L'escriptor adrianenc Xavier Royo publica la seva segona novel·la 'Jo, almogàver'. Una molt bona aposta per aquest Sant Jordi 2015. Tot i què la seva primera novel·la va ser una auto edició més dirigida a la família sota el títol 'Nosotrosvosotrosellos', va significar els seus primers passos pel món literari, un món que ara trepitja amb els peus a terra, valentia i molta il·lusió de veure un somni fet realitat.

"Sant Adrià de Besòs, segle XIII, petita aldea de naixement del protagonista d'aquesta interessant novel·la. Uns nens innocents i la seva evolució en guerrers ferotges. Un supervivent almogàver que presencia l'assassinat del seu senyor, Roger de Flor, i que encapçala 'La gran venjança catalana'. Un ambiciós bisbe i les seves manipulacions per aconseguir la cadira del papa de Roma. Dos reis que aspiren a la corona de Sicília. Una joia excepcional que lliga totes aquestes històries. Interessant i desconeguda història novel·lada sobre els almogàvers, els primers mercenaris catalanoaragonesos que no podràs deixar de llegir fins al final".

Així es descriu 'Jo, Almogàver'.

Primer de tot Xavier. Com va arribar l'escriptura a la teva vida?


Jo treballava amb una multinacional on es treballa d'una manera molt avançada. El meu càrrec era de comercial però a banda de la teva tasca concreta dins de l'empresa et feien implicar-te en alguna cosa més, per potenciar molt més les teves capacitats i jo em vaig dedicar en aquest sentit a la comunicació i difusió. M'encarregava de fer tots els informes, contacte amb mitjans... Vaig agafar molta facilitat a l'hora d'escriure i de fet de sempre m'havia agradat. A partir d'aquí quan em vaig jubilar em vaig posar de debò a escriure, també a pintar. El primer que vaig escriure va ser un llibre autoeditat que va sorgir ara fa tres anys i que era per a la família. Un llibre 'Nosotros, vosotros, ellos' on el protagonista passeja entre la nova Barcelona i els seus avantpassats, els costums de llavors i la història i on parlo a través de la visita d'aquest protagonista a tots els personatges de la seva la família, de la història de Barcelona, de com es va dur a terme el procés de creació-construcció per exemple del Passeig de Gràcia...

Després d'aquest primer contacte, et vas llançar amb 'Jo, Almogàver' com va sorgir la idea de tractar aquesta temàtica?

De sempre he estat un enamorat de la història. Un enamorat de les particularitats de la història de Catalunya. Tenim una història molt rica i tinc la idea de plasmar-ho a través de la literatura per divulgar-la, fer-la arribar. Cada Comte-Rei té una història al darrere meravellosa per escriure llibres d'aquests de mil pàgines! I jo vaig adonar-me que molta gent jove no en tenia ni idea. En concret, per exemple, i fins i tot a l'escola, quan estudiaves i sortia el tema dels Almogàvers sempre et deien que eren uns tipus molt bèsties que van anar al que ara és Grècia i van causar "la mil i una" i es recorden com persones que van fer molt de mal. Tot allò a mi em va causar sensació perquè jo volia saber moltes més coses.

Va ser aquí quan vas començar a documentar-te sobre els Almogàvers. Què vas trobar?

Sí. A partir d'aleshores vaig començar a documentar-me sobre el tema. I t'adones que des dels orígens d'aquesta gent als finals hi ha unes diferències molt grans del mateix individu, com evoluciona, i que calia explicar per entendre molt més qui eren i el perquè.

Com ho expliques?


Intento tractar el tema des del vessant històric però d'una manera amena i novel·lada. És una història en quasi un 80% autèntica. Començo amb uns nois que són, el protagonista de Sant Adrià, un altre de Badalona, un de Montgat i altre de Pineda. Els quatre tenen un tema en comú que era molt popular llavors: Quan venien els musulmans a segrestar gent a el que era el Maresme. Segrestaven, marxaven i cobraven la recompensa. Tot això ho tracto en una novel·la en la qual aquests nois es van fent grans, coneixen a un almogàver i és aquí quan explico qui eren realment els almogàvers. Parlo de la història d'uns nens innocents i la seva evolució en guerrers ferotges. Després perquè la història sigui més atractiva he tractat també el tema de l'Església. De la pugna de dos reis que aspiren a la corona de Sicília. I el llibre a més té com a fil conductor, capaç de lligar tota la història, amb una joia excepcional que va corrent de mà en mà que és on està la part més novel·lada.

Qui eren i com eren els almogàvers?

Quan comences a llegir la història t'adones que aquesta gent eren uns mercenaris; que eren el més sanguinari que hi havia, els mercenaris catalans. Però si analitzes els orígens, veus que realment eren uns pagesos. Uns pagesos que els van maltractar, que els van enganyar els senyors feudals i que van haver-hi d'amagar-se a les muntanyes de Catalunya per sobreviure. Els hi van donar l'opció de fer de soldats amb en Jaume I Conqueridor per tal de conquerir Mallorca amb la condició del "dret de botí". Llavors t'adones que aquesta gent eren pagesos que els hi havien enganyat i tractat d'aquesta manera i els hi van dir de fer de soldats, que aquest context va instaurar la idea que per sobreviure, com més bèstia ets, més riquesa podràs tenir. Van participar activament en la conquesta de Mallorca, de Sicília més tard, després l'Imperi Bizantí amb Roger de Flor, quan ja anaven com a mercenaris amb un sou. De les primeres conquestes a les darreres es veu aquesta evolució de com uns pagesos passen a mercenaris. 

Com ha estat el procés de documentació?

He estat tres anys de treball. Ha estat molta feina d'investigació per les biblioteques. Vaig anar a Saragossa també, perquè els almogàvers venien, una part també, del Regne d’Aragó. Una de les coses bàsiques, de les fonts bàsiques per a tots el que han escrit sobre almogàvers és el Ramon Muntaner, que era el cronista dels almogàvers, el primer periodista que anava escrivint tot allò que anaven fent. A més, hi ha una informació que pot ser interessant que va ser que ell i en Rocafort havien viscut molts anys a Badalona. És una dada que em va cridar molt l'atenció.

A quin públic va dirigida?

Penso que a partir dels 17 anys és una novel·la interessant per a tot tipus de públic. Tant pel contingut històric com per la trama, el llenguatge, la manera d'explicar-ho amena. A més és un català una mica romàntic. No és d'aquest que no hi ha manera d'entendre com el de Ramón Muntaner (riu) però faig servir un català que és molt maco de llegir. 

El fet de tractar Sant Adrià com a aldea de naixement del protagonista era important per tu?

Sí. És ciutat mil·lenària. És la seva importància. Jo vaig néixer a Sant Adrià i conec la ciutat com era abans. Quan et banyaves al riu, les seves postes de sol. Per això tenia molt clar que el personatge havia de ser adrianenc. A més gent que l'ha llegit, de Sant Adrià, m'ha fet saber que és un orgull que reflecteixi això. Tot i que ara no visc a Sant Adrià la porto sempre al meu pensament. És on tinc les meves arrels. Per exemple, juntament amb altres persones vaig ser un dels fundadors de l’equip d’handbol de Sant Adrià.

El personatge de llibre va recordant de fet el seu poble. Hi han moltes batalles molt detallades i ell cada vegada que comença o acaba es va adonant que hi ha molta sang per un tros de terra i ell vol tornar a Sant Adrià i una de les coses que recorda són les postes de sol.

Ets dels escriptors que porta una llibreta a sobre sempre?

I tant! M'agrada anar apuntant tot això que se'm ve al cap. 

I ja penses en futurs projectes? 

Ara mateix estic amb el Pere I que ha sigut un rei molt important a Catalunya. A Catalunya tenim històries reals que han passat i són increïbles per tractar de forma novel·lada. 

Per cert, aquest Sant Jordi, on et podem trobar?

Aquest dimecres serè a la plaça de la Vila de Badalona a partir de les 18.00 hores signant llibres amb altres escriptors i escriptores. A Sant Adrià el dia de Sant Jordi estaré signant llibres a la parada d'ICV a l'Avinguda Catalunya, cantonada Joan Fiveller, de 17.30 a 19.00 hores. Abans però, pel matí de 13 a 14.00 hores signo llibres a Barcelona a Rambla de Catalunya 115.

 

Compartir Compartir en Twitter Version imprimible Version PDF

Comentarios

Deja un comentario

NUEVO
Requiere confirmación por e-mail para evitar el uso de spammers. El e-mail es obligatorio.


Comentario:

Mira las condiciones aquí
Nombre:
Email:
(no se publicará)
Web:
Código de seguridad: Suma 1 y 1

Últimas noticias

15/07/20 06:59
Entra en servei el nou Punt d’Assessorament a Empresa i Ocupació a la planta baixa de l’edifici municipal el Viver de Badalona

15/07/20 06:42
Reobre la sala d’estudis del Centre Cultural El Carme adoptant les mesures de prevenció sanitàries

14/07/20 16:36
Gaudeix de l’estiu a Badalona AMB RESPONSABILITAT, nova campanya de l’Ajuntament per evitar la propagació del coronavirus

14/07/20 06:42
Aquest dimecres 15 de juliol les oficines municipals de districte de Badalona atendran de forma presencial només amb cita prèvia

13/07/20 06:48
TUSGSAL obté la certificació d'AENOR enfront la COVID-19


Aviso Legal  -  Política de Privacidad  -  Contacto

La 'b' estilizada es un diseño de Manuel Esteban - Badanotis© 2009 - 2020 - Contacto webmaster