BADANOTIS
Instagram Twitter Google + Facebook Youtube Goear RSS
Sábado
4 de Julio de 2020
Web de noticias de Badalona
y Sant Adrià



Ester Xirgu, filla i néta de pares del Dimoni de Badalona
En motiu del 75 anys del Dimoni ens endinsem en part de la seva història
Xavier Navarro - 07/05/2015 03:53

Ester Xirgu és la filla, i a la vegada néta, de dos dels històrics creadors Dimoni que sempre han cremat pels volts Sant Anastasi: Miquel Xirgu i Subirà (1892-1954), i Miquel Xirgu i Ricó (1927-1997).

L'Ester Xirgu és la gran dels tres germans: la Judit i en David. Ella, juntament amb els seus germans, manté viva la memòria del seu pare, però també del seu avi. I és que ambdós es van dedicar a dissenyar els dimonis que cremaven cada 10 de maig fins al 1998.

Cal destacar que actualment tot el patrimoni dimoniaire original (esbossos, maquetes, etc.) està repartit entre les famílies Xirgu i Giró. L'Ester ens ensenya part d'aquest patrimoni etnogràfic que ella guarda. De la quantitat, i qualitat, de material donaria per fer un "Museu del Dimoni" o qui sap si un centre d'interpretació de la festa... Però això ja serien paraules majors...

La família Xirgu ha estat bastant entrevistada. No obstant això, no han tingut cap inconvenient per tornar a obrir les portes a la curiositat. L'Ester ens explica que de les entrevistes en treu alguna cosa que mai s'hi havia fixat. Ella mateixa ens explica quan Gina de Tera fa l'observació que els diversos Dimonis que ha realitzat el seu pare tenen un "deix" d'home llop. I és ben cert, ja que els podem observar en els de l'any 1969 o 1997.

L'Ester, dona reservada, prefereix que transcrivim la seva entrevista, tot i que pel vídeo reservem una mostra interessant dels diversos projectes del seu pare i avi Miquel.

El Dimoni actualment ja s'ha convertit en tot un emblema de la ciutat. Adhesius, marques empresarials, antigues mascotes de la Penya, samarretes, cartells de les Festes de Maig... Al darrere de tot això hi ha una repercussió important. Què creus que dirien si veiessin tot això el teu pare i avi?

L'avi i el meu pare, eren persones senzilles, afables que feien les coses amb il·lusió i convicció i que, sobretot, gaudien fent-ho; no crec pas que pensessin que això podia anar tan lluny. Però al meu pare li agradaria el que s'està fent ara. Tot i així el meu pare sempre havia defensat la idea d'implicar noves generacions en el disseny de la figura. Ell era un defensor dels joves, creia en ells i el fet que sigui un concurs en el qual hi pot participar jovent i que la majoria dels guanyadors són gent jove, el faria feliç.

De què treballaven el teu pare? I el teu avi?

L'ofici del meu pare era de tècnic mecànic a la Bomba Prat. Era encarregat i dissenyava algunes de les peces i bombes. A part, com a hobby dibuixava, pintava quadres, era el que més li agradava fer. Donava classes de dibuix a nens i joves El meu avi era polifacètic: dibuixant, pintor i realitzava escenografies per teatres. Va ser funcionari de l'Ajuntament de Barcelona al palau de Montjuïc on formava part de la direcció del Museu Nacional d'Art de Catalunya, el MNAC.

Com van començar a dissenyar el dimoni? Per què ho van deixar?

No ho recordo ben bé. Sé que al meu avi algú li va demanar i el meu pare va continuar la feina que havia iniciat el seu. En els dos casos ho van deixar quan van morir.

L'any 1973 hi va haver la famosa falla i el 1979 no van voler comptar amb ell.

L'any 1973 els va saber molt de greu que no comptessin amb ells. Pensa que ells no cobraven (tot i que més tard, en plena democràcia, els hi van començar a pagar una quantitat simbòlica) i , a sobre, sempre els retallaven les despeses a l'hora de dissenyar i construir el figuró. Aquell any en feia 25 que en Domènec Giró construïa el dimoni i el meu pare va dissenyar una estructura amb 25 dimoniets. Justament era un any amb més pressupost degut a alguna celebració de la ciutat i el consistori va decidir prescindir de la seva ajuda i encarregar una falla valenciana. Aquest fet els va molestar molt. Aquell dimoni es va cremar finalment el 1998, l' any següent de la mort del meu pare, en homenatge.

El del 1979, tot i que no ho tinc tan present, sí que és cert que també li va doldre que no comptessin amb ells. Aleshores va haver-hi el canvi de govern i algú va voler fer neteja de tot el que venia de temps enrere i van decidir encarregar a un altre el disseny del dimoni.

El fet que durant alguns anys es decidís fer concurs per l'elecció del dimoni també va ser motiu de decepció?

En absolut. Com he dit, ell estava molt a favor que les noves generacions tinguessin l'oportunitat de poder fer els dimonis.

Podríem dir que el teu avi, alhora de dibuixar els dimonis, feia més aviat un estil modernista. El teu pare no va seguir massa aquest estil...

Es cert. L'avi Miquel s'inspirava en un estil, com has dit, contemporani de l'època. Quan l'any 1955 el meu pare va agafar el relleu va intentar seguir una mica el seu estil, però al cap de pocs anys va començar a trobar el seu propi estil. Va deixar de donar protagonisme als pedestals, i va començar a fer Dimonis coloristes, especialment a partir del 1960. En moltes ocasions, i a diferència de l'avi, feia figures sense cap temàtica concreta. Ell sempre deia que els dimonis principalment els feia per la canalla i que no hi volia barrejar política.

Quin estil, doncs, podria definir els seus dimonis?

Ell sempre va ser una persona que s'inspirava en l'impressionisme. També en Picasso, que era el seu referent i a casa tenia ple de llibres d'ell. Podria definir les seves obres dimoniaires com a originals, senzilles, coloristes, cubistes... De fet ell no només es dedicava a fer Dimonis, això era una cosa puntual, sinó que durant l'any es dedicava a pintar i dibuixar quadres a l'oli, que és el que més li agradava. Jo mateixa, i els meus germans, tenim una bona pila dels seus quadres (ens els ensenya).

I a la gent no li costava interpretar el que volia representar quan eren figures al·legòriques?

Ell deia que cadascú ho interpretés com volgués La prèvia a la cremada era el que més li agradava. Anar a la Rambla i escoltar els comentaris sobre el dimoni, les impressions de la gent i sobretot de la canalla era el que el feia més feliç.

S'inspirava fàcilment?

El meu pare? Depèn... Podia fer diverses proves, idees, però a vegades s'aixecava de cop a les nits i quan ens llevàvem l'endemà al matí ja hi havia una part dissenyada, era com màgic...

Com era la seva relació amb els constructors com Giró, Bultó o Guzmán?

Cordial i amistosa. Ell feia els dibuixos i els hi traspassava als constructors. Si hi havia alguna pega a l'hora de construir-lo, ho parlaven i s'adaptava. Intervenia només si li demanaven. Li agradava veure el dia del muntatge a la platja, quan anava agafant cos. Sí que és cert que algun cop s'havia trobat que el que ell havia fet i el que es plantava a la platja variava una mica, però entenia que s'havia d'adaptar als problemes que haguessin sorgit a l'hora de construir-lo. Tot i així, la majoria dels casos era clavat al disseny.

Durant el pas dels anys dels Dimonis sempre s'expliquen anècdotes curioses. Com ara el de 1956 que havia de representar un bomber però al final, i per què no s'enfadessin els del gremi, van decidir que representés un viatger amb maletes. Recordes alguna més?

Sí, recordo el de 1964 que era un cambrer i els de l'ofici, concretament els de Can Ramonet, es van mig molestar. També l'any 1952, l'avi va fer el dimoni amb paraigües perquè l'any anterior havia plogut.

El de 2002 va ser el primer i últim, de moment, Dimoni amb forma de dona. T'agradaria que n'hi hagués un altre així?

Sí, per què no? A mi, tant si es dona com home ja m'estarà bé. Em fa gràcia també que de tant en tant ho sigui. No m'agradaria, però, que no es fes pel fet que el Dimoni no pot ser una dona.

Com vivíeu la Cremada del Dimoni?

Recordo que no anàvem a la cremada, vèiem els focs des de casa o a casa d'uns familiars, però no vèiem el moment que cremava el figuró. Quan començava a cremar ja ens retiràvem. Penso que per nosaltres era el moment que s'acabava el procés. El meu pare i nosaltres el que gaudíem més, era en el disseny i la prèvia a la cremada, quan el plantaven a la platja i el veiem construït.

Actualment vivim la festa amb certa enyorança i al mateix temps satisfacció pel fet de veure que d'alguna manera encara es conserva l'esperit dels dimonis d'en Xirgu. Ens passa el mateix, donem més importància al fet de veure'l plantat que el moment en si de la cremada. No hi acostumem a anar.

 

Compartir Compartir en Twitter Version imprimible Version PDF

Comentarios

Deja un comentario

NUEVO
Requiere confirmación por e-mail para evitar el uso de spammers. El e-mail es obligatorio.


Comentario:

Mira las condiciones aquí
Nombre:
Email:
(no se publicará)
Web:
Código de seguridad: Suma 4 y 4

Últimas noticias

02/07/20 19:14
L’Ajuntament de Badalona organitza trobades culturals per reactivar les activitats dels casals de gent gran tancats per la Covid-19

02/07/20 06:56
Una excavació arqueològica al carrer del Temple de Badalona descobreix una peça singular de la baixa Edat Mitjana

01/07/20 06:49
Badalona situa la taxa de contagis de la Covid-19 en la mitjana de Catalunya i més baixa que la majoria dels municipis del seu entorn

30/06/20 15:42
Des d’aquest dimecres 1 de juliol les biblioteques públiques de Badalona amplien els seus serveis

26/06/20 07:05
Aquest dilluns 29 de juny s’inicia l’obertura parcial de les instal·lacions esportives municipals


Aviso Legal  -  Política de Privacidad  -  Contacto

La 'b' estilizada es un diseño de Manuel Esteban - Badanotis© 2009 - 2020 - Contacto webmaster