BADANOTIS
Instagram Twitter Google + Facebook Youtube Goear RSS
Martes
23 de Julio de 2019
Web de noticias de Badalona
y Sant Adrià



Terra de Telers, 'Les coses senzilles també fan història'
Terra de Telers, 'Les coses senzilles també fan història'
Un homenatge a les persones anònimes que han fet possible créixer el nostre país i una pel·lícula de Joan Frank Charansonnet escrita a quatre mans amb l'Alba López que retrata la vida de les colònies industrials
Clara Bayo - 19/06/2019 15:09

Ens endinsem al mig d'una fàbrica tèxtil, a la Colònia Vidal al Berguedà. Allà ens espera l'actor i director cinematogràfic Joan Frank Charansonnet ('Pàtria') envoltat del seu equip. Es viu l'enrenou típic d'un rodatge de cinema, el xiu xiu de les sales de maquillatge, vestuari, actors i actrius donant una darrera ullada al seu text de guió i, de cop, "silenci, càmera, acció!" comença l'escena. Són els primers passos d'un projecte molt gran que molt aviat es veurà a pantalla, d'això estem segurs tal com pisem aquella terra, terra de colònies industrials. 

Però, com va néixer la idea?

'Terra de Telers', la nova pel·lícula de Joan Frank Charansonnet escrita a quatre mans amb l'Alba López, és un llargmetratge històric (1922-1980) sobre una família que fuig de la misèria del camp per a establir-se en una colònia industrial. Segons el seu director "la idea neix d'una necessitat de fer un homenatge a les persones anònimes que tenim en aquest país. Persones anònimes que amb el simple fet del seu treball i el seu dia a dia, el seu propi esforç, han intentat fer créixer aquest país".

 

Sinopsi

Julieta (1922), amb sis anys arriba juntament amb la seva família a la qual serà una nova vida, sobre un carro i amb un bagul com a únic equipatge, escolta amb atenció el que el seu pare ha repetit mil vegades "Tot això ho faig per vosaltres, no ho oblidis mai Julieta".

La vida en la Colònia des de la mirada d'un infant, on tot és un món per descobrir, els veïns, els telers, el riu, l'escola, la "charranca", els primers fotogrames d'un cinema...

L'ànima viva d'una nena que anirà creixent als ulls dels espectadors es entelará per la guerra, les màquines, en definitiva per la bellesa i la duresa de la pròpia vida.

Un món ple de gent que a poc a poc es van, diuen per a fer fortuna al poble. Uns ulls madurs i savis que finalment es tancaran en l'únic lloc on ella ha viscut existencialment: "la seva benvolguda Colònia Vidal".


La vida d'una colònia en paral·lel amb la vida d'una dona, la Julieta

Els espectadors coneixeran de fet com es vivia en una colònia a través dels ulls d'aquesta família, i especialment, de Julieta, que amb sis anys començarà a viure en la colònia on passarà la resta de la seva vida. Segons ens explica Joan Frank "el que fem és començar des de l'any 1922 a retratar la vida d'una nena petita que és la Julieta (en aquest cas de ficció) i que arriba a una colònia industrial a través de la misèria del camp, la seva família han de fer un canvi de vida i arriba a l'any 22. Retratem tota la seva vida en funció també de la vida d'aquesta colònia. Fins a l'any 80 que això tanca. I per fer això passem per molts paisatges i quadres de la vida d'una persona i de la història. Passem per la República, per la Guerra civil, per la Dictadura i la Industrialització..."

Grans reptes per a l'equip de rodatge i grans regals per a l'espectador

Grans reptes per a l'equip de rodatge i grans regals per a l'espectador. Per què?

Per una banda en l'àmbit tècnic, perquè segons ens explica el seu director de fotografia, en Joan Babiloni "hem tractat de buscar una sintonia amb l'època que volem desenvolupar. Són molts anys diferents, moltes èpoques diferents. En aquest cas utilitzarem tres formes de colorimetria, que començarem amb el blanc i negre i després anirem passant, igual que la fotografia en color ha fet, a diferents coloracions que cada una de les èpoques històriques tenia en el cinema en aquell moment. A cada època li donarem un tractament fotogràfic sobretot pel color". Ens detalla "és molt interessant perquè has de fer aquest recorregut per la història colorimètrica de la fotografia i mirar d'aplicar-la. La feina més maca de la fotografia és això, il·luminar una situació narrativa, dramàtica". Exacte afegeix el seu director, Joan Frank. "No és com altres que he fet jo de súper plànols i moviments ... no; ens hem anat a una pel·lícula clàssica però de quadres màgics, màgics de llum amb el Joan Babiloni amb una direcció de fotografia fantàstica. I després estem fent moltes coreografies rendint homenatge a un gran mestre que es diu Theo Angelopoulos, director de cinema que ens va deixar obres d'art".

I gran repte, d'altra banda, pels personatges. Sobretot d'un, el personatge principal, la Julieta. Un personatge que està representat per quatre actrius diferents, i a través de cadascuna d'elles, l'espectador s'endinsarà en cada època històrica, a través d'elles i de la colònia a la vegada. Ens ho explica l'Alba López qui a més de treballar el guió conjuntament amb en Joan Frank interpreta a la Julieta en la seva etapa adulta. "Un mateix personatge interpretat per quatre actrius diferents, fa que el treball entre Julietes ha de ser molt acotat i a la vegada divertit, pel fet d'observar-nos unes a les altres i empapar-nos unes de les altres per poder-ho fer més creïble i veritable" afirma l'Alba López.

"I particularment, en el meu cas, el regal que he tingut jo, és en el moment en què jo l'interpreto; perquè quan jo l'interpreto, en l'edat adulta, tinc encara la il·lusió de la Julieta petita, d'aquest nou món que ella ha descobert, i la duresa de la part de vida de la Julieta adolescent que és la que viu la Guerra Civil" ens explica amb devoció per la seva feina "i quan jo començo ja tinc tot aquest pes del què ha passat, i la família desmembrada, però a la vegada jo creo una nova família, amb tota la càrrega dels anys passats però també la il·lusió d'aquesta vida nova. És molt divertit d'interpretar perquè per molt contenta que estigui sempre té aquest punt del pes a la mirada".

"Les coses senzilles també fan història"

Es tracta de fer un retrat de la vida en les colònies d'una manera genèrica i des d'una mirada positiva, encara tenint clar que també van viure moments durs, volem mostrar que molts dels quals vivien el van concebre com una oportunitat de tirar endavant. I és que tal com ens explica l'actriu Sònia Guimerà, qui dóna vida a la mare de la Julieta, "el projecte m'ha atret molt perquè és l'oportunitat de dignificar la memòria dels nostres avantpassats i donar la importància que es mereix la gent humil que també ha posat el seu granet de sorra" ens comenta. "L'altre dia vaig llegir una frase que hi ha per aquí en una Font que diu "les coses senzilles també fan història" i penso que és important realment això, dignificar la memòria dels avantpassats, de la gent anònima".

En Ramón Godino, actor que dóna vida al pare de família, pare de la Julieta, està d'acord. "Trobo que és una història molt trista d'aquella època però a la vegada molt feliç. Perquè la gent vivia amb moltes dificultats, tan econòmiques, de menjar... però a la vegada eren feliços perquè amb el poc que tenien intentaven gaudir i ser feliços- 'Terra de Telers' és una història és un homenatge a tota aquella gent anònima que va fer possible que Catalunya tirés endavant i sortís de moltes coses difícils gràcies a molta gent que s'ha implicat i que sense demanar res a canvi sinó amb il·lusió amb ganes de viure, de treballar, han fet possible que el dia a dia, això, anés aixecant cap el nostre país."

Com ells en Jaume Najarro de Badalona, ajudant de direcció i que en aquest cas dóna vida al 'Xiscu', la persona que porta el bar de la colònia.

Un homenatge a les dones

Un dels punts clau del guió és l'homenatge a la gent anònima, la gent com tu i com jo, com nosaltres però dins de tot això, també homenatge clar a les dones. "quan en Joan em va deixar fer aquest guió amb ell jo tenia molt clar que volia retratar aquesta part i sobretot el que tenia molt clar era que anàvem a fer un homenatge a herois anònims, que s'han passat la vida entre màquines, entre telers, amb una llibertat tan coartada, però així i tot han sobreviscut i han tirat endavant la família... I sobretot per mi, i això es nota a les parts escrites per mi" ens diu l'Alba, és un homenatge molt gran a les dones de les colònies industrials perquè en aquell moment les dones eren els eterns secundaris quan en realitat eren les protagonistes. El nucli important de les fàbriques, de les famílies, eren tot i per això en aquesta pel·lícula eren tan importants les quatre Julietes. Homenatge a aquestes dones que tant callaven a casa i que tant havien de dir" ens diu l'Alba López.

Un projecte que es construeix a si mateix

Un projecte que es construeix a si mateix "sense subvencions, sense ajudes oficials, completament de caràcter privat, però que també ha tingut l'ajuda d'un bon verkami que va tirar endavant com es va fer en el cas de Pàtria, Ànima, Doctrina... Jo tinc la gran sort d'estar subvencionat, no oficialment per les institucions, sinó que m'ajuden les persones, els ciutadans amb llibertat a través de verkami". A més a més, ens explica el seu director, "jo sóc un fan absolut de 'La plaça del diamant' del Francesc Betriu i jo quan era adolescent vaig veure 'La plaça del diamant' (primer la vaig llegir de la Mercè Rodoreda) i, en ver aquella pel·lícula màgica (per mi és la millor pel·lícula del cinema català) i jo tenia ganes de fer alguna cosa semblant i 'Terra de Telers' per mi, crec que la gent i ho dic humilment, podrà veure una segona plaça del diamant, d'una altra manera".

Quan veurà la llum?

L'objectiu és ser presentat al mercat nacional i internacional i fer una ruta de festivals durant el primer semestre del 2020.

"És una pel·lícula que crec que enganxarà perquè parla de persones anònimes i parla dels teus avis, dels nostres avis, de tothom, de la lluita anònima que van fer per fer créixer un país., sense cap mena de política. Aquí no hi ha política, aquí parlem de persones humanes., que és el que hauríem de començar a fer" conclou en Joan Frank Charansonnet.

Compartir Compartir en Twitter Version imprimible Version PDF

Comentarios

Deja un comentario

NUEVO
Requiere confirmación por e-mail para evitar el uso de spammers. El e-mail es obligatorio.


Comentario:

Mira las condiciones aquí
Nombre:
Email:
(no se publicará)
Web:
Código de seguridad: Suma 5 y 1

Últimas noticias

23/07/19 15:23
La intervenció arqueològica feta al solar de l’antiga fàbrica coneguda com l’Estrella ha permès documentar una vil·la romana de 2.633 m2

22/07/19 14:02
Badalona celebra la Festa Major d’Agost amb la música i la cultura popular com a eixos centrals

22/07/19 13:56
Oberta als vianants la nova passarel·la instal·lada sobre el Torrent de la Font

19/07/19 06:31
'L’habitació del costat', dirigida per Julio Manrique, primer dels 20 espectacles de la nova temporada als teatres municipals de Badalona

18/07/19 06:38
Primeres figures de 4 companyies de referència ballen divendres 19 en la gala de dansa i dissabte 20 fragments de Cançó d’Amor i de Guerra i la Tabernera del Puerto centren el repertori líric en el tancament de la setena edició de Les Nits al Port


Aviso Legal  -  Política de Privacidad  -  Contacto

La 'b' estilizada es un diseño de Manuel Esteban - Badanotis© 2009 - 2019 - Contacto webmaster